St. Paul’s School, pionera en ser escola cardioprotegida

Encara recordo quan a l’any 2013 havíem de buscar escola per a la nostra filla. Feia molts mesos que estudiàvem quines eren les millors opcions, ordenàvem les nostres prioritats i valors que crèiem que eren importants, i allò que volíem rebre de l’escola. Però per sobre de tot, volíem una escola que entengués els canvis de la societat.

Tinc molt present la reunió que vam tenir aquell mes d’abril per conèixer el centre. I recordo quan vaig preguntar: “quin nivell de cardioprotecció teniu?” Sabia que podia ser una pregunta clau. I ho va ser. Ho va ser perquè la resposta (“estem molt interessats en cardioprotegir l’escola”) va fer que deixés de mirar altres opcions. Volia que St. Paul’s fos l’escola per a les meves filles.

Sóc cardiòloga infantil. Porto la Unitat de Mort Sobtada Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu. Setmanalment veig el drama de famílies que han perdut un fill, un pare o un germà perquè aquests eren portadors d’una malaltia cardíaca que havia passat desapercebuda fins aleshores. Un fet amb un impacte social i, sobretot, emocional tant fort que canvia per sempre la manera de viure per aquella família que, en molts casos, també serà portadora de la mateixa malaltia que ha truncat la vida del seu pare, germà o fill.

La mort sobtada es produeix perquè el cor té un defecte. Aquest defecte pot ser d’estructura (cor més gruixut, més dilatat, més prim) o per problemes amb l’electricitat que permet que el cor bategui, provocant arítmies malignes i desorganitzades que es diuen FIBRIL·LACIÓ VENTRICULAR que conduiran, inexorablement, cap a la mort sobtada si no es fa res. La primera manifestació d’aquestes malalties pot ser la mort, tot i que a vegades hi ha algun senyal d’alarma com pèrdua de coneixement o palpitacions.

Quan un cor entra en fibril·lació ventricular deixa de bombejar sang i, per tant, aquesta no arriba ni al cervell ni a cap òrgan, provocant la mort sobtada. Aquí comença un compte enrere que serà clau per a la supervivència de la persona: DEU són els MINUTS dels que es disposa per tornar el cor a la normalitat per evitar la mort del pacient, i això s’aconsegueix utilitzant un DESFIBRIL·LADOR EXTERN AUTOMÀTIC (DEA). El DEA és una eina d’ús molt fàcil i senzill que dóna automàticament quan convé una descàrrega elèctrica perquè el cor torni a la situació normal. El DEA fa feina tot sol. L’única intervenció que hem de fer nosaltres és col·locar-lo al pacient. La resta la fa l’aparell: analitzarà el ritme del cor i decidirà si cal desfibril·lar o no. No hi ha manera de fer mal al pacient. Si no cal desfibril·lar, l’aparell no farà la descàrrega. S’ha demostrat que és tanta la importància del DEA, que la llei contempla que qualsevol persona pot utilitzar-lo encara que no hagi rebut mai cap curs. Tothom el pot fer servir.

Des de la Unitat de Mort Sobtada a l’Hospital Sant Joan de Déu seguim de prop a les escoles que tenen intenció de col·locar un DEA a les seves instal·lacions, però el camí sol ser llarg i no sempre fàcil per a moltes d’elles. Tot el contrari, l’experiència de St. Paul’s és del tot positiva. St. Paul’s és de les primeres escoles del nostre àmbit en ser ESCOLA CARDIOPROTEGIDA i cal destacar l’interès de la direcció per crear un protocol d’actuació rigorós per evitar que es produeixi cap mort sobtada a l’escola. S’ha adquirit un desfibril·lador extern, s’ha format al personal i s’han començat a fer classes de reanimació cardiopulmonar i d’ús de DEA a alumnes d’alguns cursos.

Tot plegat, em permet dir amb orgull que St. Paul’s és una escola cardioprotegida i que els nostres nens no només estan més protegits sinó que rebran els coneixements per poder salvar una vida el dia de demà.

Georgia Sarquella-Brugada

Unitat d’Arítmies i Mort Sobtada Infantil

Hospital de Sant Joan de Déu

Cardiologia Pediàtrica

Clínica del Pilar-Centre Cardiovascular Sant Jordi